Els jutges només parlem per les seves
sentències, ens etziben cada vegada que algun jutge estrella
desborra pels mitjans i cal justificar els seus disbarats. Dons bé,
fem nostre aquesta frase i presentem a continuació una sentència i
un judidi que revelen, con meyns, que hi ha tribunals, alguns molt
alts, que en les seves resolucions son també tan impresentables com
davant un micròfom. Aquets jutges, portats per un servilisme amb el
poder polític que els ha assignat un paper de xoc en la denominada
´´ lluita antiterrorista´´, no dubten a ignorar o vulnerar
principis jurídics com la pressumpció d´innocència, el dret a una
defensa, el pes de les proves, etc, que conformen l´arrel del nostre
sistema judicial occidental.
Oferim a la consideració de lectors
mínimament assabentats d´aquets principis, les sentències emeses -
amb algun afegit que les complerta- per l´audiència nacional i el
tribunal suprem espanyol (de 2009 i 2010 respectivament), en vers al
pres polític comunista Juan García Martín, que va ser acusat de
participar en una acció del GRAPO, a Saragossa, quan ell es trobava
en aquells moments a 300 quilòmetres, i pel que li han condemnat a
gairabé 80 anys de presó.
Els textes ´´canten´´, des de l´
ordre de processament fins a la sentència del tribunal suprem, els
raonaments i resolucions semblan escrits per endavant per condemnar a
Juan García Martín, negant qualsevol prova o indici exculpatori
(que els hi havia), com si el judici no s´hagués realitzat.
L´explicació política d´aquest acarnissament judicial ho ofereix
el mateix condemnat en el text que oferim a mena d´annex, 80 anys
per un 80 %.
També anem a assenyalar algunes
circunstàncies que van envoltar el processament i posterior judici i
que ajuden a contextualitzar l´infàmia.
Als dos dies de l´acció dels GRAPO en
Saragossa, va sortir en premsa i televisió l´imatge de Juan García
Martín com a autor dels fets. Qualsevol reconeixement mitjançant
prova fotográfica quedava així, viciada. Encara així ha estat un
reconeixement amb convicció del 80% i l´única prova justificativa
de la sentència.
Les diligències van ser portades per
la policia nacional, doncs bé, ni Juan García Martín ni els autors
confesos de l´acció van ser interrogats per la policia.
La guàrdia civil fou qui va detenir i
interrogar als membres dels GRAPO autors de l´acció, sent els
primers sorpresos per la seva posterior inclusió en sumari. Per
cert, aquests guàrdies civils no van ser cridats a declarar.
A Juan García Martín el van portar a
Madrid des de la presó del Puerto on es trobava llavors, pocs dies
abans del judici. Només va gaudir d´una entrevista amb el seu
advocat defensor, deu minuts abans del judici per poder-se preparar.
L´advocat tampoc va poder entrevistar-se amb els testimonis
proposats per la defensa.
Com es pot llegir en la sentència de
l`audiència nacional, aquest advocat semblava com si no hagués
estat present a la sala, només es limitava a deixar constància de
l´assistència, després de les seves intervencions i al.legacions,
gens de res.
El judici es va despatxar en un matí,
poc més de tres hores per uns succesos tan greus i per una condemna
de 80 anys.
El recurs presentat per Juan García
Martín al tribunal superior va estar a punt de no ser admès a
tràmit perquè fou ´´traspapelat´´. Actualment, la sentència es
trova en recurs davant el tribunal constitucional.
Dit aixó, que parlin les sentències i
que els lectors jutgin a aquells que jutgen.
